Mareig, l’obra que us presentem és l’òpera primma de l’actor-autor Jordi Sànchez, on conflueixen un seguit de circumstàncies personals que són les que, en definitiva, l’han fet possible.
És a dir, el talent, la capacitat d’inventar històries, crear personatges, fer-los viure i parlar, dotan-los d’una extranya i indefinible teatralitata amb una gran senzillesa d’elements, aconsegueix una gran eficàcia, arriben, són vius i creïbles i ens els emportem a casa, amb nosaltres, quan sortim del teatre.
De fet, Mareig és la reescriptura, ampliació i articulació de diversos esquetxos sorgits de la dinàmica escolar de l’Institut del Teatre, concretamentd’alguns dels treballs de creació lliure, que presenten periòdicament el alumnes per a cobrir allò que, en l’argot de la casa, s’anomena “dimecrs discrets”.
És un escriptor que fa teatre, on el seu català és filosòficament limita, però és viu i real, la seva percepció de la realitat és autèntica i càustica.
Mareig té una estructura on a la primera part hi ha l’exposició successiva de diversos ambients i personatge, aparenment inconnexos, tot i que emparentat, que es fonen, barregen i entrellacen a la segona part.
Els personatges són estereotipats i grotescos, on els diàlegs son vius, brillants, farcits de “gags” verbals i suports de “gags” situacionals.
Creiem que l’obra que avui representem, és en el bon sentit, una disbauxa teatral feta i representada amb l’ànim de fer passar una estona de “bogeria teatral” sense més pretensions.
És a dir, el talent, la capacitat d’inventar històries, crear personatges, fer-los viure i parlar, dotan-los d’una extranya i indefinible teatralitata amb una gran senzillesa d’elements, aconsegueix una gran eficàcia, arriben, són vius i creïbles i ens els emportem a casa, amb nosaltres, quan sortim del teatre.
De fet, Mareig és la reescriptura, ampliació i articulació de diversos esquetxos sorgits de la dinàmica escolar de l’Institut del Teatre, concretamentd’alguns dels treballs de creació lliure, que presenten periòdicament el alumnes per a cobrir allò que, en l’argot de la casa, s’anomena “dimecrs discrets”.
És un escriptor que fa teatre, on el seu català és filosòficament limita, però és viu i real, la seva percepció de la realitat és autèntica i càustica.
Mareig té una estructura on a la primera part hi ha l’exposició successiva de diversos ambients i personatge, aparenment inconnexos, tot i que emparentat, que es fonen, barregen i entrellacen a la segona part.
Els personatges són estereotipats i grotescos, on els diàlegs son vius, brillants, farcits de “gags” verbals i suports de “gags” situacionals.
Creiem que l’obra que avui representem, és en el bon sentit, una disbauxa teatral feta i representada amb l’ànim de fer passar una estona de “bogeria teatral” sense més pretensions.
